QR19. Carles Jardí - Campanar
L'església resta sola amb sa fresca ombra,
el campanar majestuós es divisa de ben lluny,
fa fita del terme assenyalant el cel,
unes orenetes hi fan dibuixos,
i l'àliga d'ales amples hi roman penjada
Ja no sento les Ave Maries del rosari,
ni el xiuxiueig esmorteit del resar.
Les pregaries ja no omplen el poble,
ni els temors infernals se'n passen les ànimes.
Però, les persones segueixen el mateix camí,
reconeixent llurs pecats i els parlen obertament
als confessors de l'entorn més proper.
Aquest món inquiet i amb deficit d'atenció
pronostica el temps des d'una pantalla,
sense llegir els núvols ni atendre d'on ve el vent.
Ara no és només el campanar qui apunta el cel,
també les muntanyes de la vila fan d'escales,
per pujar el més amunt on veure l'anar i el venir de la vida,
i on dipositar els somnis i els bategs d'uns cors esportius
Però, campanar meu, no deixis de tocar campanes,
fes-me-les escoltar dia a dia,
que sempre han de seguir sent el meu referent.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada