QR20. Carles Jardí - Cau un ruixat
Baixava a l'entrada de la casa
a aturar el temps de la tarda.
Quan el carrer es feia riu,
Quan el carrer es feia riu,
la fresca de plum l'inundava,
i li sobreeixia una emoció callada.
Riu avall suraven naus inventades
i desapareixien a la cantonada.
Li agradava xopar-se sota la pluja.
Li agradava xopar-se sota la pluja.
Volia sempre sentir-la a soles
per mullar-se de tristesa i d'alegria.
No necessitava jogina en aquell punt
perquè el temps jugava amb ell,
El deixava fer trampes d'infant,
El deixava fer trampes d'infant,
i tots dos apartaven les pors
que eixien de la veu de la finestra,
dels avisos que la mare deixava anar.
Aquella capalina de pluja grisa
se li quedà fixada per sempre més,
i cada cop que cau un ruixat
i cada cop que cau un ruixat
tot s'interromp per donar acollida
a un vessament d'emocions
que aireja l'estança i li recull el cor.
Que li fa tornar a ser ell
i a recuperar el valor de la existència.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada