20. Carles Jardí - Cau un ruixat

 QR20. Carles Jardí - Cau un ruixat

Baixava a l'entrada de la casa 

a aturar el temps de la tarda.
Quan el carrer es feia riu, 

la fresca de plum l'inundava, 

i li sobreeixia una emoció callada.

Riu avall suraven naus inventades 

i desapareixien a la cantonada.
Li agradava xopar-se sota la pluja. 

Volia sempre sentir-la a soles 

per mullar-se de tristesa i d'alegria.

No necessitava jogina en aquell punt 

perquè el temps jugava amb ell,
El deixava fer trampes d'infant, 

i tots dos apartaven les pors 

que eixien de la veu de la finestra, 

dels avisos que la mare deixava anar.

Aquella capalina de pluja grisa

 se li quedà fixada per sempre més,
i cada cop que cau un ruixat

 tot s'interromp per donar acollida

 a un vessament d'emocions

 que aireja l'estança i li recull el cor. 

Que li fa tornar a ser ell 

i a recuperar el valor de la existència.