QR23. Joan Garí - El teu cos és meu
El teu cos és el meu jardí.
He plantat un roser al voltant del cor.
Roses blanques a les auricoles.
Roses roges als ventricles.
Totes regades amb el fruix de crepsida simfònica,
de les artèries i de les venes.
Els vulvs de tulipes que van soterrar al mèlic ja quasi floreixen.
He enramat d'eura els teus braços, i així les teues cames.
He tatuat un ciclamen a la voreta dels llavis,
a l'espera compasiva d'un hivern fresc.
Per entrar al teu sexe, caldrà travesar un petit bosc d'orquidies i lliris, i també un manantial de salvia.
He deixat els crisantems preparats.
per a quan la tempesta vulga destruïr aquest verger.
Després, només em perdurarà un aroma tènue,
l'aire de les coses intensament viscudes i ja devastades,
i la veu del jardiner resonant en la cavitat mineral de la cendra inestingible.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada