23. Joan Garí - El teu cos és meu

 QR23. Joan Garí - El teu cos és meu




El teu cos és el meu jardí.

He plantat un roser al voltant del cor.

Roses blanques a les auricoles.

Roses roges als ventricles.

Totes regades amb el fruix de crepsida simfònica,

de les artèries i de les venes.

Els vulvs de tulipes que van soterrar al mèlic ja quasi floreixen.

He enramat d'eura els teus braços, i així les teues cames.

He tatuat un ciclamen a la voreta dels llavis, 

a l'espera compasiva d'un hivern fresc.

Per entrar al teu sexe, caldrà travesar un petit bosc d'orquidies i lliris, i també un manantial de salvia.

He deixat els crisantems preparats.

 per a quan la tempesta vulga destruïr aquest verger.

Després, només em perdurarà un aroma tènue, 

l'aire de les coses intensament viscudes i ja devastades, 

i la veu del jardiner resonant en la cavitat mineral de la cendra inestingible.



Comentaris