QR23. Joan Garí - El teu cos és meu
El teu cos és el meu jardí. He plantat un roser al voltant del cor. Roses blanques a les auricoles. Roses roges als ventricles. Totes regades amb el fruix de crepsida simfònica, de les artèries i de les venes. Els vulvs de tulipes que van soterrar al mèlic ja quasi floreixen. He enramat d'eura els teus braços, i així les teues cames. He tatuat un ciclamen a la voreta dels llavis, a l'espera compasiva d'un hivern fresc. Per entrar al teu sexe, caldrà travesar un petit bosc d'orquidies i lliris, i també un manantial de salvia. He deixat els crisantems preparats, per a quan la tempesta vulga destruïr aquest verger. Després, només em perdurarà un aroma tènue, l'aire de les coses intensament viscudes i ja devastades, i la veu del jardiner resonant en la cavitat mineral de la cendra inestingible.![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBVm8QhGga4qlJY4t4F4BBSl7QyK4XO3jpB-U8BiNJYtnLeDFkLEQac6CekmY7VAG5a_dvaWsQQ4lDhki9rdMpo-MKKZWXVRs91jKRroydVtWgZNyqT8zhq_I5-YN5hQLak6kXYSypBhnvEBvqlK9TFvbTZTIjtI1LLyy3a98q1HjdIecyFA1jFg8u/s320/23.png)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada