29. Vicent Camps - Nàixer tantes vegades

  QR29. Vicent Camps - Nàixer tantes vegades

A Lola, als que queden, i als que ja no estan

I ara que saps on habita la bellesa,

i a l'hora que s'alça l'esperança.

Ara que conèixes l'oracle del bon educat,

i és el temps de menjar cireres entre hores.

Diré germana, i diré branca de l'arbre comú.

Perquè les aromàtiques ens acompanyen,

i els dihuit anys que sempre ens han separat,

son ara el ruixat que tempera la basca al capvespre.

És Aigua del Carme sense data ni destinatari,

que penja de la lluna de les mares tristes,

i que es perd en la malenconia de la memòria,

dins la caixa de llanda de les fotografies oblidades.

I per arribar ací hem perdut un a un als nostres,

i a l'hora hem sabut que tornaven a viure en nosaltres,

i també hem descobert que tu i jo podem tornar a ser sava i caliu,

i que dia rere dia obrim el reg als fruits dels camps.