Ruta Poètica de Nules

Cercar en aquest blog

PLÀNOL

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Ruta Poètica de Nules

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

27. Alfons Pérez recita Vicent Andrés Estellés - Coral Romput

QR27. Alfons Pérez recita Vicent Andrés Estellés - Coral romput Una lenta tristesa, un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia. He tornat. Feia temps que no havia tornat. Les rajoletes blanques, una olor de pinassa. Entre dues clarors recórrec uns carrers. Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé. Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho. Sentiria aleshores una tristesa horrible. T'he despullat de tot allò que m'agradava. De tot allò només et queda l'alegria. Jo només busque en tu l'alegria de viure. Només aquella joia. Només, només, només!

15. Julián Clausin - Ocàs d'un cínic

QR15. Julián Clausin - Ocàs d'un cínic Antigues escoles de Mascarell (Bar Social) Mosaic de sarna i fang ressec, sobre arnat pelatge negre Boca ara entreoberta, d'ullals tristos i ofec cert Ulls fugissers a una silueta fugissera Llunyans records de poder i de carícies Ai gos vell! On busques l’amor, només trobes por On vols fer por, en causes riure Ai vell gos! Sobrevolen dalt teu, el fàstic, la pena, l'odi aliè Ai vell vell! Conforma't tant sols... amb morir clar.

17. Lola González - Albor d'un idil·li

QR17. Lola González - Albor d'un idil·li Dedicat a l'escola Lope de Vega de Nules De l'escola de la meua infantesa l'empolsegat color de la membrança en l'altar amable de la melangia, i una pàtina antiga. Entre els barrots de fusta de la tanca aguaita la florida enfiladisa de campanetes blaves. Tolls de pluja, olor de terra humida i un vernís transitori d'aigua clara que ensetina els graons de roja argila Plou en l'ahir. Deixen les botes d'aigua fang en la galeria Encuny esborradís en l'enllosat, en mi encaixa el de la lletra escrita, amb qui des de llavors tinc un idil·li anomenat poesia

Amb la tecnologia de Blogger